Fragment of Pau Casals speech at the UN in 1971

Over the course of his life, Pau Casals struggled constantly for peace, justice and freedom. In recognition of his stance, in 1971 -exactly 40 years ago today- the Secretary-General of the United Nations, U-Thant, awarded Pau Casals the U.N. Peace Medal. The speech that Pau Casals gave to express his gratitude for this distinction, and afterwards his performance of El cant dels ocells (The Song of the Birds), form one of the most impressive testimonies to his human dimension.

THE WORDS OF PAU CASALS AT THE UNO - 24 OCTOBER 1971

“This is the greatest honour of my life. Peace has always been my greatest concern. I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother —an exceptional, marvellous woman—, would talk to me about peace, because at that time there were also many wars. What is more, I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first parliament, much before England. Catalonia had the first United Nations. All the authorities of Catalonia in the Eleventh Century met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace, at the Eleventh Century. Peace in the world and against, against, against war, the inhumanity of the wars. So I am so happy, so happy, to be with you today. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart. I have not played the cello in public for many years, but I feel that the time has come to play again. I am going to play a melody from Catalan folklore: El cant dels ocells. Birds sing when they are in the sky, they sing: “Peace, Peace, Peace”, and it is a melody that Bach, Beethoven and all the greats would have admired and loved. What is more, it is born in the soul of my people, Catalonia.”

———————————————————————————————–

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971 (avui, dia 24 d’octubre de 2011 fa exactament quaranta anys), en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

LES PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU AL 24 D’OCTUBRE DE 1971

“Aquest és l’honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament. Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, peace, peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”

————————————————————————————————-

A lo largo de su vida Pau Casals luchó constantemente por la paz, la justicia y la libertad. En 1971, en reconocimiento a su actitud, el secretario general de las Naciones Unidas, U-Thant, le otorgó la Medalla de la Paz. El discurso que pronunció Pau Casals en agradecimiento a dicha distinción y su ulterior interpretación de El cant dels ocells constan como uno de los testimonios más impresionantes de su dimensión humana.

PALABRAS DE PAU CASALS EN LA ONU – 24 de octubre de 1971

Éste es el mayor honor que he recibido en mi vida. La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Ya en mi infancia aprendí a amarla. Mi madre – una mujer excepcional, genial -, cuando yo era chico, ya me hablaba de la paz, porque en aquellos tiempos también había muchas guerras. Además, soy catalán. Cataluña tuvo el primer Parlamento democrático, mucho antes que Inglaterra. Y fue en mi país donde hubo las primeras naciones unidas. En aquel tiempo -siglo XI- se reunieron en Tolouges -hoy Francia- para hablar de la paz, porque los catalanes de aquel tiempo ya estaban en contra, en CONTRA de la guerra. Por ello, las Naciones Unidas, que trabajan únicamente por el ideal de la paz, están en mi corazón, porque todo lo referente a la paz le llega directamente (…) Hace muchos años que no toco el violonchelo en público, pero creo que debo hacerlo en esta ocasión. Tocaré una melodía del folclore catalán: El cant dels ocells (El canto de los pájaros). Los pájaros, cuando están en el cielo, van cantando:”Peace, peace, peace” (paz, paz, paz) y es una melodía que Bach, Beethoven y todos los grandes habrían admirado y querido. Y, además, nace del alma de mi pueblo, Cataluña.”

LONG LIVE FREE CATALAN COUNTRIES! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!

This lipdub was recorded in Felanitx, a municipality located in the Southeast of Majorca.

This campaign aims to regain self-esteem of Majorcan people from the revaluation of the elements of identity (language, food, landscape, heritage, literature, art, history and people). All of this, with the purpose to promote the moral rearmament of the people who love Majorca.  The OCB organised events in all villages of Majorca, through the Network for the Language, Culture and Country. All events included elements of popular character, in order to involve as many people as possible (children’s parties, popular dances, concerts, lectures, book presentations and popular meals).
In addition, a lipdub was recorded in each village, with the colaboration of all the entities. The campaign also influenced the recovery of the memory of a person or an historical event that was important by placing a plaque or a monument to remember that for posterity.

To watch more lipdubs and videos of this campaign click here.

——————————————————————————

Aquesta campanya pretén recuperar l’autoestima dels mallorquins a partir de la revalorització dels elements d’identitat propis (llengua, gastronomia, paisatge, patrimoni, literatura, art, història i gent). Tot amb la finalitat de promoure el rearmament moral de la gent que estima Mallorca. L’Obra Cultural Balear ha organitzat actes a quasi totes les poblacions de Mallorca, a través de la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País. Tots els actes han inclòs elements de caràcter popular, amb l’objectiu d’implicar-hi el màxim nombre possible de persones (festes infantils, ballades populars, concerts, conferències, presentacions de llibres o menjades populars).

A més, cada poble ha protagonitzat un lipdub, amb la participació de totes les entitats. La campanya també ha incidit en la recuperació de la memòria d’una persona o un fet històric que hagi estat important a nivell local mitjançant la posada d’una placa o un monument que els recordi per a la posteritat.

Per veure més vídeos i lipdubs d’aquesta campanya, clica aquí.

VISCA MALLORCA LLIURE! LONG LIVE FREE MALLORCA!

Spain’s secret conflict: a documentary that shows a reality usually hidden by Spain to the rest of the world. The journalist Gary Gibson interviews different Catalan and Spanish personalities – Josep Lluís Carod-Rovira, Matthew Tree, Federico Jiménez Losantos or Jose María Aznar, for example –  to talk about the cultural and economical conflict among Spain and the Catalan Countries.

————————————————————

Spain’s secret conflict (El conflicte secret d’Espanya): un documental que mostra una realitat que normalment Espanya amaga a la resta del món. El periodista Gary Gibson entrevista diferents personalitats catalanes i espanyoles (Josep Lluís Carod-Rovira, Matthew Tree, Federico Jiménez Losantos o José María Aznar) per parlar sobre el conflicte cultural i econòmic entre Espanya i els Països Catalans. Podeu veure la versió amb subtítols en català clicant aquí.

————————————————————-

Spain’s secret conflict (El conflicto secreto de España): un documental que muestra una realidad que normalmente España esconde al resto del mundo. El periodista Gary Gibson entrevista diferentes personalidades catalanas y españolas (Josep Lluís Carod-Rovira, Matthew Tree, Federico Jiménez Losantos o José María Aznar) para hablar sobre el conflicto cultural y económico entre España y los Países Catalanes.

VISCA LA TERRA LLIURE! LONG LIVE FREE CATALAN COUNTRIES!

This demonstration happened the last December 30th in Palma, the previous evening of the National Day of Mallorca.  The motto was We are a nation, self determination!. More than 2.000 demonstrators assisted, a clear example that the independentism in the Balearics is alive.

———————————————————

Aquesta és la manifestació que va tenir lloc el 30 de desembre a Palma, el vespre abans de la Diada de Mallorca. El lema va ser Som una nació, autodeterminació! Més de 2.000 manifestants assistiren, un clar exemple de que l’independentisme a les Balears encara es manté viu i sa.

——————————————————

Ésta es la manifestación que tuvo lugar el pasado 30 de diciembre en Palma, con motivo de la Diada de Mallorca. El lema fue Somos una nación, autodeterminación! Contó con más de 2.000 asistentes, un claro ejemplo de que el independentismo en Baleares todavía se mantiene vivo y coleando.

VISCA LA TERRA LLIURE! LONG LIVE CATALAN COUNTRIES!

Per a més informació: http://www.diadademallorca.cat/index.html

The Festa de L’Estendart is the most ancient civic celebration in Europe. The reason is to remember our origins as people, with the Catalan conquest of 1229 and to tribute the ” Senyera de les quatre barres ” (Catalan flag). The celebration has happened uninterrupted since the 13th century and, though it has lived for diverse situations depending of the historical epoch, it has been kept as the follow-up of our collective roots.

From the beginning of the 80s, the Majorcan nationalism has taken up office the Day of Majorca as a protest day of our collective rights. Since then, the real spirit has of December 31st, which is not other one that remembering the origins of the Majorcan people and projecting them towards to the future. The Festa de l’Estendart has changed, back in the days it was a traditional act linked to religious time-honoured customs, but nowadays it is a protest commemoration of our rights as people. Because to know what we want to be in a future, it is indispensable to know what we have been in a past.

—————————————————————————————-

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat  el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

20 anys de la manifestació del 31 de Desembre

Ja fa 20 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general. Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític. Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació. En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans. Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.

————————————————————————

La Festa de L’Estendart es la fiesta cívica más antigua de Europa. Se hace para recordar nuestros orígenes como pueblo, con la conquista catalana de 1229 y para rendir homenaje a la “Senyera de les quatre barres”. La fiesta se ha hecho ininterrumpidamente desde el siglo XIII y, aunque ha pasado por diversas situaciones dependiendo de la época histórica, se ha mantenido como el recordatorio de nuestras raíces colectivas.

Desde el principio de los años 80, el nacionalismo mallorquín ha asumido la Diada de Mallorca como una jornada reivindicativa de nuestros derechos colectivos. Desde entonces se ha recuperado el verdadero espíritu del 31 de diciembre, que no es otro que recordar los orígenes de la sociedad mallorquina y proyectarlos hacia al futuro. La Festa de l’Estendart ha pasado de ser un acto folclórico vinculado a viejas tradiciones religiosas a ser una conmemoración reivindicativa de nuestros derechos como pueblo. Porque saber que queremos ser en un futuro, es imprescindible saber que hemos sido en un pasado.

VISCA EL 31 DE DESEMBRE! VISCA LA TERRA LLIURE!